Cucafera, jotes i morra: les Terres de l’Ebre inventarien el seu patrimoni cultural immaterial

ACN ! Amposta

0

Els autors del treball, el segon a Catalunya i en el context de la reserva de la biosfera, volen que sigui en una eina útil per al desenvolupament social i econòmic

Pla general d’un grup de noies participant al tradicional ball de mantons d’Ulldecona.
Pla general d’un grup de noies participant al tradicional ball de mantons d’Ulldecona.
La mitològica Cucafera, el tradicional ball de la jota o el popular joc de la morra. Són alguns dels elements que els autors de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) han estudiat i documentat des del passat mes de març per donar forma a un ambiciós projecte antropològic que posarà a l’abast del públic, a Internet, algunes de les manifestacions ebrenques més ancestrals i genuïnes. Impulsat arran de la declaració com a Reserva de la Biosfera, l’IPCITE és el segon treball d’aquestes característiques que es fa a Catalunya, després del Montseny. Els seus autors confien també en que es converteixi en una eina útil per al desenvolupament socio-econòmic.
Impulsat per la Direcció General de Cultura Popular, l’Institut Ramon Muntaner i el Museu de les Terres de l’Ebre, amb un pressupost de partida de 262.000 euros, l’IPCITE neix vinculat a la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO. El projecte abasta el que l’organisme internacional considera com a patrimoni cultural immaterial: des de les tradicions i expressions orals -llengua inclosa-, els arts de l’espectacle, els usos socials, rituals i actes festius, els coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. També inclou àmbits com la gastronomia, la festa, les activitats productives així com la música i la dansa, a més de les formes d’organització social, entre d’altres.

Un grup de treball format per dos antropòlegs, un equip de comunicació, una documentalista i una coordinadora, amb l’assessorament d’un comitè científic, preveu dedicar dos anys a l’estudi dels elements d’aquest patrimoni immaterial. Dedicaran un any al treball de camp per cobrir els cicles productius i festius, amb l’objectiu de sistematitzar, codificar i ordenar tota la informació. Una tasca ingent que, a priori, es planteja sense limitacions del seu abast. “Farem el màxim que puguem i de la forma el més exhaustiva possible”, precisa l’antropòloga que forma part de l’equip de treball, Ingrid Bertomeu.

De moment, des del mes de març que van començar les tasques, s’han documentat i inventariat una desena d’elements del patrimoni cultural immaterial, que han estat registrat amb fitxes i inclosos a la base de dades accessible a Internet a través del web www.ipcite.cat. A banda de les ja esmentades Cucafera, jotes o la morra, en formen part també, en aquest fase inicial, el conreu de la vinya de la Terra Alta, les festes majors de Rasquera, el ball de mantons d’Ulldecona, les curses tradicionals de Prat de Comte, el joc de les birles –bitlles- i les coquetes. Durant els pròxims mesos, se n’aniran afegint més dins de les set categories, buscant l’equilibri representatiu entre àmbits i territoris ebrencs.

El creuament de referències bibliogràfiques, documentals i, en especial, les aportacions dels “informants” del propi territori són les seves principals fonts a l’hora de seleccionar elements. A grans trets, la seva inclusió dins de l’inventari, aclareix Bertomeu, ha de poder ser inclòs en diverses dimensions: que sigui identificat per la comunitat, que es transmeti entre generacions, que sigui dinàmic des del punt de vista de l’adaptació als canvis socio-culturals, que tingui una interrelació explicativa amb l’entorn natural i ajudi a comprendre les relacions grupals.

Una nova metodologia per a una visió global

A diferència del cas del Montseny, els responsables de l’IPCITE destaquen que la metodologia escollida, en aquest cas, permet interrelacionar i contextualitzar cada elements amb d’altres de categories diferents per donar una visió global i en conjunt del projecte. Aprofitant les noves eines tecnològiques disponibles i les interrelacions que permeten establir, les fitxes presenten elements amb peculiaritats representatives i possibiliten relacionar alguns aspectes concrets amb altres categories. Així, per exemple, apunta Bertomeu, permetria vincular el joc amb les festes majors on sol tenir lloc, els romiatges tradicionals, la gastronomia i l’activitat primària que l’origina. “Entendre el patrimoni immaterial com un tot relacionat”, resumeix Bertomeu. La base de dades a Internet, que podrà ser consultada públicament, incorporà també bibliografia seleccionada i documents audiovisuals.

La translació tangible de tot aquest treball, assegura l’antropòloga, va molt més enllà de l’àmbit estrictament antropològic i acadèmic. “L’aportació principal és que permet comprendre una relació de les persones i l’entorn amb les dinàmiques culturals”, reconeix, tot afegint que el paper de l’inventari en l’àmbit del desenvolupament local pot obrir “moltes portes”, amb aplicacions concretes en l’àmbit de l’emprenedoria, el turisme i en la transformació socio-econòmica del territori.

Per exemple, cita Bertomeu, des de la dinamització ciutadana, contribuint a entitats o ajuntaments a “recuperar algun element desaparegut d’una festa”, però també a l’hora de valorar si hi ha risc de desaparició d’alguna de les manifestacions a partir de les quals establir “estratègies de salvaguarda”, fomentant el treball educatiu a les escoles. “Des del món de l’emprenedoria, alguna empresa que es dediqui a productes naturals i vulgui donar algun valor afegit al producte, tenint en compte algun coneixement o tècnica d’elaboració tradicional, ho podria extreure de l’inventari. En matèria turística, també donar un valor afegit al territori com un sistema que engloba una cultura”, tanca.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here