El club de la comèdia històrica

0
07.03.2014 12:08h
Raquel Santiago | Barcelona
Crítica ‘Magical History Club’
Teatre Coliseum
Direcció: Marc Crehuet
Producció: Minoria Absoluta
Actors: Betsy Túrnez, Queco Novell, Alain Hernández, Mireia Portas, Lluís Villanueva

864612

[dropcap]A[/dropcap]hir a la nit s’estrenava “Magical History Club” al Coliseum de Barcelona: un espectacle teatral de Minoria Absoluta dirigit per Marc Crehuet. No cal dir que una creació dels minoristes i els polònius és garantia d’humor punyent.

Ja ens van deixar de pedra amb “La família irreal”, on van demostrar que a l’escenari se senten tan a gust com als platós de TV3. Amb aquesta nova producció reblen el clau apostant pels monòlegs, uns monòlegs que no us deixaran indiferents.

Obre l’espectacle un vídeo protagonitzat per Stephen Hawking viatger, interpretat per Berto Romero, qui ens explica que ha resolt el misteri per a doblegar el continu espai-temps, i ha reunit 5 personatges històrics a la ciutat comtal: Maria Magdalena, una choni que fa 2.000 anys que plora la mort del seu nòvio (Betsy Túrnez), Adolf Hitler, un pobre nen maltractat pel seu pare que no té gaire clara la seva orientació sexual (Alain Hernández), Gandhi, el gran defensor de la no violència de qui se’n fot fins i tot el tècnic de so de l’espectacle (Lluís Villanueva), Cleòpatra, una pija sense idees que necessita esclaus per a tot (Mireia Portas) i Sigmund Freud, psicoanalista o predicador? (Queco Novell).

La interpretació ha estat impecable: el repartiment, molt encertat. Potser he trobat a faltar una mica de ritme en els monòlegs de Gandhi i de Cleòpatra, però de ben segur que hi posaran remei. Són coses de l’estrena…

L’estructura de l’obra intercala els monòlegs amb escenes de camerino, on els personatges interaccionen en situacions tan hilarants com una psicoanàlisi d’emergència o un assassinat que, d’haver-se produït en la nostra Història, de ben segur que seria trending topic.

No us vull aixafar la guitarra explicant-vos els gags que m’han fet plorar de riure i aplaudir (aplaudir perquè no porto barret i per tant no me’l puc treure): només us diré que heu d’anar preparats per a sentir-ne de l’alçada d’un campanar. Per cert, si sou cristians devots és millor que deixeu la fe aparcada a la porta del teatre. Quedeu avisats.

864623

Fotografies Pere Francesch

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here