La farsa de Walworth, l’èxit de La Planeta a Temporada Alta, arriba al Teatre Akadèmia

0
La farsa de Walworth. Foto: David Borrat

Del 27 de gener al 7 de febrer s’estrenarà a Barcelona l’obra La Farsa de Walworth de l’autor irlandès Enda Walsh. Una producció de la Sala Planeta dirigida i traduïda per Pere Puig; i interpretada per Oriol Casals, Yolanda Sey, Jordi Subirà i Pep Vila. Després del seu èxit a Temporada Alta, Teatre Akadèmia vol donar a conèixer aquesta farsa punyent a un públic més ampli.

La Farsa de Walworth del premiat Enda Walsh, reflexiona sobre els valors de la família, la immigració i la pàtria, a través de l’humor cínic de l’autor.

L’autor, premiat amb el First del Festival Fringe d’Edimburg per aquest text (n’ha guanyat tres més), ofereix aquí una barreja de farsa i de drama domèstic. Autor de peces teatrals, de guions i d’un musical amb premi Tony. El punt de partida de Walsh per a aquesta obra són aquelles històries dels telenotícies de gent aparentment normal que, imprevisiblement, descobrim són sàdics torturadors. A La farsa de Walworth hi ha esquitxos de poesia i molt humor salvatge. Enda explora la cara amagada de l’entorn mediocre d’una família irlandesa en un pis de protecció oficial i ens fa visible una realitat que amaga monstres.

Pere Puig, director de l’obra, que també ha tingut cura de traduir i adaptar el text original, explica que La farsa de Walworth “és una obra esbojarrada, d’un humor revolucionari, grotesc i obscè, que posa en qüestió les nocions d’ordre, pàtria i família, al mateix temps que explora els límits entre estimar i sotmetre“. Puig també comenta que en aquesta obra “la vida real, la tragèdia, el drama domèstic, va entrant poc a poc dins la representació, dins la farsa, fins que al final convergeixen i són indestriables l’una de l’altra“. Així, doncs, ens trobem davant una obra amb una gran riquesa de registres, que passa del plor al riure, del drama a l’humor grotesc amb una velocitat trepidant i vertiginosa.

Sinopsi

Són les 11 en punt del matí en un pis de protecció oficial de Walworth Road a Londres. En dues hores, com és habitual, tres homes irlandesos consumiran sis llaunes de cervesa, quinze torradetes untades amb formatge, deu galetes wafers de color rosa i un pollastre rostit al forn, marinat amb una estranya salsa blava. En dues hores, com és habitual, cinc persones hauran estat assassinades.

El dramaturg irlandès Enda Walsh, l’autor de “Disco pigs”, “Misterman” “Ballyturk” va obtenir el premi First del Festival Fringe d’Edimburgh amb aquest peça visceral i tendre, “La farsa de Walworth”, que ara estrena en versió catalana la companyia de la Sala La Planeta. 

Una farsa que es representa a dins d’un inquietant drama domèstic. Un ritual esbojarrat de perruques, taüts de cartró i bitllets del monopoly. Un pare i dos fills empresonats dins els compassos d’una cançó de bressol irlandesa.

La farsa de Walworth ens presenta una família disfuncional en un joc de teatre dins la vida, i de vida viscuda només com a representació.

“Què som, Maureen, sense les nostres històries? La pèrdua i la solitud”. Afirma Dinny; Un home irlandès que viu en un apartament de protecció oficial de Walworth Road, a Londres, completament isolat de la resta del món. Un pare que obliga els seus dos fills, Blake i Sean, a interpretar cada dia la història de la seva família.”

Aquest fanàtic dramaturg-director-actor ha plantejat una posada en escena que és un no parar d’entrades i de sortides, amb malentesos, transvestiments, canvis de perruques i postissos malgirbats. Un devessall de baixes passions, clatellots i riallades. El seu estil d’interpretació s’inspira en el gènere de les slapstick (farcical comedy) que en el cinema van practicar artistes com “Els tres guillats” (The Three Stooges).

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here