Felip Vallejo
En plena campanya dels concerts educatius Cobla 2.0, dijous passat l’espectacle va sortir del Palau de la Música de Barcelona, el seu espai habitual, per obrir el Festival de Pasqua de Cervera, on gaire bé 900 nens i nenes de les escoles de Cervera i de Sant Guim van assistir a l’espectacle per aprendre d’una manera divertida quins són els instruments de cobla i el so que fan.
Els escolars de la Segarra han estat els primers espectadors del Festival de Pasqua que fins al 26 de març portarà a Cervera el millor exponent de la música clàssica del país.
Per explicar que és la Cobla 2.0 i del moment actual de la cobla en general i, com no, de la Sant Jordi en particular, hem conversat amb el seu responsable de promoció, difusió i comunicació i fiscornaire, en Pep Moliner, que també es professor titular de fiscorn a l’Esmuc.
Què és la cobla 2.0?
Es un projecte educatiu del Palau de la Música que neix a partir “Tocs de cobla”, que vam fer durant uns 14 anys, al mateix Palau. Aquest espectacle va quedar com una mica caduc, llavors la direcció del Palau va decidir deixar-lo de fer, apostant per un de nou, la cobla 2.0. Com a l’anterior, la idea i la concepció és del mateix Palau de la Música.
Aquest espectacle te un coreògraf, en Jordi Oriol i uns actors en aquest cas nosaltres, que a més hem aportat tot el contingut musical.
Paral·lelament, vosaltres esteu portant a terme un projecte també educatiu que és diu la Botzina
És un projecte que vam engegar farà uns deu anys. La Botzina és una empresa d’espectacles educatius, on nosaltres ens vam posar amb contacte per realitzar un espectacle per ensenyar els instruments i la sonoritat de la cobla. Tenim 2 mòduls, Compota de Cobla, per als més petits, i 11×12 per a més grans. En aquests moments, però, ja no el tenim a la venda i només el fem per encàrrecs puntuals.
En aquests tipus d’espectacles, més que de músics feu d’actors… Què us ha significat?
Amb la Cobla 2.0 molt. Ha estat el primer a tocar molt repertori de memòria, cosa que no hi estem habituats i a tenir una posició escènica i teatral. Parlem poc, el que hi ha és molta posada en escena, molta coreografia, molts moviments, baixar a platea a tocar, ….. i tot això es fa tocant de memòria.
I això, una mica ens ha donat peu per fer altres coses encara més potents en el que es refereix en escena, etc.
La Cobla Sant Jordi en els últims anys s’ha caracteritzat per crear projectes fora de l’àmbit tradicional de la cobla
Això una mica ho hem fet sempre, el que passa es que ho havíem fet amb gent del mateix ram diguem-ne, directors convidats, i amb instruments afins a la cobla.
A partir d’un moment, sí que vam anar a explorar altres camps, sortint fora de la feina de cobla habitual i vam començar amb el disc Amargós&Vidal, amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, Trio de jazz. A partir d’aquí, i ja una mica pel nostre neguit, que teníem ganes de fer altres músiques, que voliem explorar altres terrenys, va venir el treball amb Roger Mas, Pascal comelade, Niño Josele, etc.
Tot això ens ha portat a engegar unes maquinàries diferents , a crear una infraestructura nova, amb la part de representació, de producció de nous espectacles, management, etc.
Com es creen aquests nous espectacles?
De diferents maneres, des d’aquells que ens hem assegut a pensar quin projecte fem, als que ens venen donats, fruit de l’amistat mútua, és el cas de Roger Mas, de que ens venen a buscar, de suggeriments externs, com de l’Ajuntament de Barcelona, vaja, que no sempre segueix el mateix patró.
El que sí fem, i l’experiència ens ho ha fet veure, és que cal seure i pensar una planificació en el temps. Per què no es solapin els projectes, que no hagi una excessiva oferta simultània i després no tinguem res, etc. Mirem sempre que el projecte cabdal sigui un.
Parlem una mica d’aquest últim espectacle INSOMNI?
Això va néixer d’un neguit que teníem per fer alguna cosa amb dansa contemporània. Vàrem parlar amb l’Ajuntament de Barcelona i ens van posar en contacte amb el Mercat de les Flors, que a l’hora ens van suggerir la Kulbik Dance Company, que aposta per la fusió del hip hop amb la música electrónica, i a partir de parlar amb ells, tot va anar encaixant. Tenim previst treure el disc aquesta primavera i ara estem treballant-lo a “tope”.
I ara quins projectes teniu en cartera?
A la tardor, presentarem el treball amb el Grup Coses, que hem gravat fa poc. Coses, és un grup de Pop-Folk dels anys 70, que l’any 79 va acabar. 30 anys més tard s’han tornat a ajuntar. Jordi Fàbregas, que ens coneixem molt, ens va proposar fer un treball amb la cobla, amb el que vam obrir el Tradicionàrius l’any passat i ja tenim el disc gravat, i que com he dit, es presentarà a la tardor.
I per l’any que ve, estem preparant l’edició d’un disc de cobla i bandoneó. I que és el bandoneó? doncs una mena d’acordió que es toca a l’Argentina i a l’Uruguay, com a instrument típic dels tangos.
Enrique Tellería, considerat com un dels més destacats experts del bandoneó, ja fa temps que ens ve al darrere per fer aquest treball. Considerat a l’Uruguay, l’hereu musical d’Astor Piazzolla, un mite del Bandoneó i del tango. Doncs, al voltant de l’obra de Piazzolla, del bandoneó i del tango hi veiem una conjunció total. Es primícia total, estem començant a treballar.
Tots aquests projectes han comportat tenir un major grau d’exigència amb els músics de la cobla, tant a l’hora de contractar de nous com amb els que ja hi sou?
Efectivament, necessitem valorar moltes més coses. A banda de la qualitat interpretativa, exigència que des de el seu inici ha tingut la cobla, la capacitat d’adaptació i l’actitud positiva envers la feina, les hores que comporta, la disponibilitat i moltes ganes de millorar.
Pep, sortim ara de l’àmbit de la Sant Jordi i parlem del món de la cobla en general…
La cobla des de fa molts anys està agafant un camí d’excel·lència brutal, amb la implantació de l’Esmuc, les apostes de nous repertoris i també recuperació d’antics. Tota aquesta força que porta actualment la cobla però, no es veu recompensada en molts aspectes. El bàsic és el públic, no hi ha públic per la cobla.
Tampoc es programen aquests nous espectacles i si una cosa no es coneix difícilment te públic…
Costa molt, en el moment que dius que ets una cobla és molt difícil. El mateix espectacle Insomni, que ha donat la volta a la cobla, una escena impecable, excepcional, i això ens ho ha dit gent externa a la cobla molt important, ens està costant molt vendre’l. El motiu del perquè ¿és que és car? Si el compares amb un concert d’un altre àmbit amb les mateixes dimensions, doncs és barat…Nosaltres estem convençuts que si Insomni fos un espectacle francès el podríem vendre al triple del preu i l’estaríem programant a molts més teatres i auditoris del país. Sí que el rodarem, però no tant com havíem pensat.
No hi ha interès per la cobla, i jo com ha professor em preocupa pels meus estudiants. Els estem preparant moltíssim, donant moltes eines, però a l’hora de la veritat no hi ha recorregut. Que pot oferir el país? El país està interessat o no? Tenim una agrupació musical que està tirant endavant a passos agegantats, s’ha de potenciar? Hem de continuar avergonyint-nos com hem fet sempre, O hem de sentir-nos orgullosos i tenir-la a tot arreu. La cobla seria una Estructura d’Estat molt potent. Tot això nou que s’ha generat amb la cobla, quin públic te? El sardanisme no ho és. En te o no? S’ha de generar, potenciar?
Totes aquestes reflexions, les he traslladat a la Generalitat, a Cultura Popular, no com a cobla Sant Jordi, si no com a músic de cobla i professor. També el neguit i la preocupació per què a Catalunya no hi ha cap cicle estable de cobla, amb una minsa programació tant al Palau de la Música com a l’auditori de Barcelona, dos grans equipaments culturals del país.
Enguany, tampoc esteu al Grec
L’any passat tampoc. Després de venir cada any de cop i volta vam caure de la programació, segurament degut a un canvi en la direcció artística. Nosaltres ho hem intentat, però.
I com veus el futur?
Jo sempre sóc molt optimista i positiu. Penso que hem de seguir picant pedra i pensar que algun dia arribarà aquest coneixement global.
Els títols com el de “Ciutat de Barcelona”, Generalitat de Catalunya…Com els valores? Són necessaris?
El Ciutat de Barcelona és un concurs de mèrits que es fa cada dos anys i que comporta un conveni amb un nombre de feines l’any, com a representant musical de la ciutat. És una fórmula en que hi crec molt. Ja hi ha moltes cobles, no cal crear-ne més.
El Títol Oficial de la Generalitat, és un títol necessari i essencial pel reconeixement de la cobla per part del país, que amb un suport real de la Generalitat, donaria una entitat a la cobla que actualment no te. L’any 1932 va ser escollida la cobla oficial i el President Josep Tarradellas, l’any 1978, el va restituir. Crec que un dia o altre s’haurà d’actualitzar.
Per acabar, us deixem amb Roger Mas i la Cobla Sant Jordi amb el “El dolor de la bellesa”, enregistrat el desembre del 2011 al Teatre Comarcal de Solsona:
