El Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà el pròxim 1 de març ‘Assange. El poder de la informació’, una obra basada en el cas i la vida del periodista empresonat Julian Assange. El text està basat en el llibre ‘El poder de la información’ de Víctor Manuel Díaz i Virginia Fernández, i recull part del pensament civil i polític del cap de redacció de ‘Wikileaks’. Aquest també denuncia la persecució a la que s’ha vist sotmès des de la seva arribada a l’ambaixada d’Equador a Londres el juny del 2012. Segons els seus creadors, es tracta d’una obra “amb voluntat de denúncia”, que coincideix amb la setmana de la seva possible extradició als Estats Units.
‘Assange. El poder de la informació’ busca donar respostes a diverses preguntes que pot tenir la societat sobre la figura del periodista australià, com per exemple per què està empresonat, a què es dedica o com ha viscut els darrers anys. Més enllà d’això, però, busca posar el focus en les relacions humanes que Assange – interpretat per Joan Frank Charansonnet – ha anat construint durant la seva vida.
Per una banda, la seva amistat amb un funcionari diplomàtic de l’Equador (Eduard Alejandre), que – des de la ficció – es converteix en una peça clau per a entendre els llargs anys que va passar en una petita habitació de l’ambaixada. Però també de la seva història d’amor amb l’advocada Stella Moris (Elena Codó), a qui va conèixer l’any 2010 i amb qui es va prometre posteriorment i va tenir dos fills.
Un relat que neix d’una “obsessió”
En la presentació de l’obra, que s’ha fet aquest dilluns al Teatre Gaudí, Díaz ha recordat que tot plegat va néixer de la seva “obsessió” pel cas d’Assange, que el va portar a recopilar informació sobre els esdeveniments succeïts en la seva última dècada, a partir d’entrevistes, llibres o exposicions, entre d’altres. Tot plegat ho va fer de la mà de Fernández, amb qui van triar quina part de la història s’havia d’explicar, precisament, a través del teatre.
L’actor Joan Frank Charansonnet ha adaptat aquest primer text per a fer una obra amb quatre personatges, que mostren les relacions humanes que envolten Assange, sense deixar de banda altres aspectes com la censura, el dret a la informació o l’aïllament del propi protagonista. “A través de l’espectacle podem entendre moltes coses de com és, com es mou, i també de la seva vida”, sosté l’intèrpret, “és una figura essencial i per això ha estat una gran responsabilitat artística i social entrar en aquest paper”.
També afegeix que l’única forma de fer-ho era fugint de la “imitació” i creant la seva pròpia versió de Julian Assange. “Al seu moment em vaig plantejar, què podia fer jo? I la manera d’aportar el meu granet de sorra era a través de l’art”, relata.
Finalment, pel que fa a la direcció de la representació, aquesta va a càrrec de Mireia Ros, qui assenyala que “sembla impossible” que estigui passant tot això en l’actualitat. “Com és possible tanta hipocresia i mediocritat?”, pregunta, “que estiguem consentint això? És un tema que em commou”.
Pendents d’una possible extradició d’Assange
L’obra arriba en un moment de canvis, ja que tal com han explicat els seus responsables, aquesta setmana s’espera que la justícia britànica prengui una decisió definitiva sobre l’extradició d’Assange, reclamada pels Estats Units. Aquest fet suposaria un tomb pel seu cas , ja que s’enfrontaria a 175 anys de presó. De fet, segons allò que passi el text de l’obra canviarà lleugerament, ja que hi ha una petita part lligada a l’actualitat.
D’altra banda, aquest pròxim dimarts a les 7 del vespre hi ha convocada una manifestació a Barcelona, davant del consolat britànic, a favor de la llibertat del periodista i com a denúncia de la situació que afronta arrel de l’organització de ‘Wikileaks’, que va publicar un gruix de documents relacionats amb les actuacions dels Estats Units a les guerres d’Iraq i Afganistan.