L’antic poble de Sarrià, incorporat a Barcelona el 1921, té els seus orígens en l’Edat Mitjana. El nucli situat al voltant de l’església de Sant Vicenç i l’existent a les masies de fora de la vila formaven una societat rural que vivia del conreu de la terra.

A començament del segle XX, va esdevenir un indret d’estiueig de la burgesia barcelonina: la construcció de torres i xalets va transformar en bona part la imatge i el caràcter de la vila. L’essència del vell Sarrià encara es pot trobar als voltants del carrer Major, el camí que uneix l’antiga vila amb Barcelona, en petits racons amb molt de caliu, història i personalitat.

El teu recorregut a peu o dalt d’una bicicleta comença a l’estació de tren de Sarrià, inaugurat el 1863 i avui dia parada dels Ferrocarrils de la Generalitat. Tot just davant teu hi ha la Casa Orlandai, antic mas del segle XVII reconvertit en una bella casa modernista més de dos-cents anys després. Actualment és un centre cívic i cultural: seu al seu jardí, un racó de silenci i benestar.

Una mica més enllà, prop del carrer Major, hi ha un altre espai encissador: la plaça (o placeta) de Sant Vicenç, el patró de la vila. A només uns metres del soroll i l’estrès dels cotxes i la gentada retrobes el silenci i la calma als carrerons i placetes de l’antic poble…

El carrer Major és l’eix de la vida comercial i social sarrianenca. Enceta la ruta gastronòmica a mig matí, amb unes braves al mític bar Tomás, segueix amb un àpat casolà de tota la vida aCasa Joana i per postres o a l’hora de berenar, un pastisset al Foix de Sarrià, negoci familiar del poeta Josep Vicenç Foix.

A la tarda segueix la ruta literària que comença a la casa natal de Foix, a la pastisseria del carrer Major, i acaba al cementiri de Sarrià. Descobreix el passatge de Mallofré i d’altres raconets secrets, com ara la placeta del Roser, amagada entre la Casa de la Vila i la mil·lenària església de Sant Vicenç.

Seu una estona amb el poeta:

«No pas l’atzar ni tampoc la impostura

Han fet del meu país la dolça terra

On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre

No fan captiu a qui es don’ l’aventura.

Clos segellat, oh perfecta estructura

De la mar a Ponent, i a l’alta serra

-Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:

A Ella els cors en la justa futura.

Sol de beutats: la Mar és el teu signe

I els teus magnes cabdills la feren dea;

Pagà tribut i un temps fores insigne.

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna

Que cobeges viltats: Sagna, i signa

El teu rescat, i el retorn a la Idea!»

Davant de l’església hi ha la plaça de Sarrià, que va ser el cementiri del poble, la plaça del mercat i ara és la plaça Major del barri. S’hi celebren diverses fires i mercats: brocanters, embotits artesanals… I també és un dels llocs de trobada a la festa major, la primera setmana d’octubre. Si t’agrada la gresca, balla al ritme de la cercavila, segueix els gegants i fes pinya amb els castellers.

La plaça del mercat ja no és pas aquesta, però. El 1910 es va construir un modern mercat, molt a prop de la plaça i als terrenys de l’antic hort de l’església. Agafa forces i passeja cap a Pedralbes, on t’hi espera una altra sorpresa. De tant en tant, atura’t per admirar les antigues cases d’estiueig que hi ha a banda i banda.

A mà dreta, sota la muntanya, un camí empedrat passa sota un arc, segueix-lo. És la baixada del monestir de Santa Maria de Pedralbes, una de les millors mostres del gòtic català i un dels indrets més encissadors de l’antic Sarrià i de la moderna Barcelona.

Travessa les portes de l’església i del monestir, passeja en silenci pel claustre, entra a les cel·les i coneix qui era la reina Elisenda, com vivien i viuen les monges clarisses, quins tresors s’hi amaguen…

Si ho desitges, ora et labora amb les religioses i, com deia el poeta, «viu l’instant i obre els ulls al demà». I quan vulguis torna al vell Sarrià de torrents, torres, pastissos i convents.