Us agrada la ceràmica? Si heu respost afirmativament aquesta pregunta no podeu deixar de llegir aquesta entrevista a la ceramista Eulalia Oliver Manen. Va cursar els estudis a l’Escola Superior de Disseny i Art de Llotja i és cofundadora del Taller Bugambilia. Màrius Domingo, crític d’art, va definir l’obra d’Eulalia Oliver de la següent manera: “La primera sensació que ens produeixen les peces d’Eulàlia Oliver és de fragilitat. És només una sensació inicial. Un examen atent ens permet una lectura de les qualitats que cada obra, de forma aïllada, desprèn. La primera percepció és tàctil, però no en el sentit clàssic, és a dir, no conviden a ser tocades, la seva aparent fragilitat ens manté a l’aguait, sinó que evidencien que algú prèviament les ha tocat. I ho ha fet amb molta cura. … Una segona sensació: lleugeresa. En el sentit que proposa Italo Calvino de treure pes, de no deixar petja. Com si l’artista treballes les peces despullant la matèria, cercant el que hi ha en el seu interior”

Ara ens deixa conèixer millor la seva mirada amb l’exposició “Mirades a traves” que es podrà veure del 21 de Setembre al 21 d’Octubre a l’Associació de ceramistes de Catalunya, al carrer Doctor Dou número 7 de Barcelona.

Què és el que més t’agrada de la ceràmica?

La ceràmica per mi és el meu mitjà d’expressió. M’agrada perquè partint dels tres elements com són terra, aigua i foc pots plasmar en volum i sòlid, alguna cosa que t’has imaginat, pensat, dibuixat, pintat i a més a més donar-li la teva empremta.

Quants anys fa que ets ceramista?

Vaig acabar els estudis de l’Escola d’Arts Aplicades de la Llotja de Barcelona l’any 1981. Des d’aleshores que vàrem muntar un taller amb dues companyes d’estudi sempre m’he dedicat a fer ceràmica. Com pots veure fa uns quants anyets.

Com definiries les teves peces?

Senzilles d’estructura, delicades i fràgils a la vista. Faig dos tipus de ceràmica, creativa i utilitària. La creativa és a la vista més lleugera, però sempre ha tingut un procés llarg tant de forma, textura, color i acabat. La utilitària ve donada per la demanda, normalment del client i la funció de la peça.

Què t’inspira?

M’inspira el moment en què vivim, les vivències que he tingut, la natura… Bàsicament.

De què estàs més orgullosa de tota la teva carrera?

Fer ceràmica no és una feina fàcil, per treure’n profit necessites molta dedicació i voluntat de fer les coses bé. Això vol dir que sempre has de mirar endavant i no defallir amb els contratemps. Crec que ho he sabut portar bastant bé i és per mi un motiu d’orgull.

Què trobarem si venim a veure l’exposició Mirades?

L’exposició de MIRADES a TRAVÉS va néixer uns mesos abans que la pandèmia entrés a Catalunya i es va consolidar durant el primer confinament. La idea va partir de les últimes vivències viscudes, l’estada a la Xina, nova gent, nova cultura, nous costums i nous paissatges. La fragilitat del nostre planeta la terra, l’espai, l’univers. Tot es mou, tot canvia, res no és segur, tot penja d’un fil. Trobareu moltes peces agrupades de diferents maneres que conformen espais en moviment.