De l’Ametlla de Mar a TV3. La Gessamí Caramés és l’altra cara del Cuines, on la podem veure cuinant les receptes més dolces d’aquest espai.
Com vas arribar al Cuines?
Va ser gràcies a una familiar meu que va sortir al Joc de cartes i allà va conèixer al Marc Ribas. Buscaven una persona que fes la part de les postres del Cuines i que li donés una miqueta de temps lliure al Marc, i li van dir que coneixia una xica que ho faria molt bé. Després jo vaig anar a fer el càsting i em van agafar. Els va fer gràcia el meu accent i la meva manera de parlar i d’actuar, i van trobar original la manera com vaig fer la recepta, i van trucar-me per a fer una prova que s’emetria. Ja porto quasi tres anys al programa.
La teva vida és molt diferent des de que surts a la tele?
A veure. Si i no, m’explico. La meva vida segueix sent la mateixa que era abans, però si que és veritat que ara estic una mica saturada de feina i saturada a nivell mediàtic. Em refereixo a que tinc moltíssimes més entrevistes a la ràdio, em surten coses així, participo en algun showcooking, o l’any passat vaig ser pregonera del meu poble, cosa que sense el programa suposo que no ho hagués aconseguit mai a la vida. I a mi m’ha omplert d’orgull i satisfació poder ser la pregonera de l’Ametlla de Mar. Ha canviat a nivell de visibilitat, però a nivell de vida normal, jo faig la mateixa vida que abans, jo puc anar pel carrer perfectament, puc estar amb la meva família, els meus amics. Òbviament, si que es cert que de tant en tant trobes algú que et diu: ai, ets la del cuines! Però fins aquí, tampoc és que hi hagi fanatisme ni res. A nivell audiovisual tinc més ofertes de feina i és xulo, i també entra una mica el món de la publicitat, que econòmicament doncs sempre va bé.
Què es per a tu Fruben?
Doncs Fruben és un negoci familiar, perquè es el negoci de la meva padrina, i per a mi és una via d’escapament on jo puc fer una mica el que jo vull i les meves receptes. La gent les pot comprar, per jo les puc vendre i puc fer que la gent tasti el que jo faig, decidint jo el que vull fer. És il·lusió, és aquesta sortida a tot el que a mi em passa per la ment. Perquè ara, gracies o per culpa de la Covid-19, jo tinc aquesta feina i l’estic aprofitant al màxim que puc, i la veritat és que em fa feliç veure que, d’alguna manera, el que a mi em passa per la ment pot arribar a ser consumit per gent. Es xulíssim, però si no tens un negoci propi com jo, és complicat d’aconseguir-ho. Tenint aquesta oportunitat sóc feliç.
Que trobarem si anem a Fruben?
Si aneu a Fruben trobareu una pastisseria tradicional de tota la vida, amb molt bon producte i bona qualitat. I a banda tot el que faig jo, és a dir, des d’un massini a tots els pans artesanals, croissants (que fa un munt d’anys que els fan igual i són boníssims, la veritat) i a més trobareu els meus pastissos de formatge cremosos, de xocolata, de crema atalana, de xocolata blanca, d’Oreo, etc. Òbviament, tot per encàrrec i totes les receptes que he fet al programa.
Escoltes música quan cuines?
Sí. No sempre, per que a vegades em desconcentra, però si estic molt concentrada en el que faig sona bastant rock espanyol, música catalana, sobretot escolto pop rock, i també rumbes. M’agrada alguna cosa de música en francés, però cap grup en concret.
Quin creus que és el paper de les dones als programes de cuina?
Crec que el paper en un programa de cuina és el mateix per a un home que per a una dona, la veritat, no faig diferències, al final és un presentador. Penseu que una persona que està a la cuina en un programa de cuina, no cuina realment. La persona que hi ha davant les càmeres ha de saber-ne perquè ha d’explicar tot el que està fent. Ho ha de fer, i s’ha de veure que domina mentres ho esta fent. Al final nosaltres som intèrprets d’una recepta, òbviament has de tenir coneixements de cuina. Al final per presentar un programa de cuina el que has de tenir es xerrameca alhora d’explicar la recepta i tenir gràcia, i jo trobo que qualsevol home o qualsevol dona que reuneixi aquestes condicions ho pot fer.
Creus que falta representació de les dones a la cuina?
Sí! De les dones en programes de cuina. Bé, depèn. Sí que és veritat que coneixem a molts homes que son molt famosos, per exemple Karlos Arguiñano és súper conegut. Martin Berasategui, amb el programa que va fer amb en David de Jorge, els va conèixer bastanta gent, i són programes que tenen molta tirada. Però despres, jo he seguit molt a Alma Obregón. L’he descobert per internet, però ella per a mi era una crack de pastisseria americana i qualsevol persona que la segueixi pot aprendre moltíssim amb els seus vídeos. I després hi ha hagut moltes noies que han escrit llibres de reposteria i moltíssima gent que fa programes de cuina. Que potser sí que falta una miqueta mes de representació femenina a nivell programes de televisió, però de tota manera no tant com a la cuina real. A les cuines sí que falta representació femenina, jo he treballat en moltes cuines on la majoria eren homes i hi havia quatre o cinc dones, i era estrany, sí, perquè tant un home com una dona pot treballar en una cuina professional.
Ets feliç?
Si, sóc feliç perquè va haver-hi un moment a la meva vida que vaig trobar el meu destí, la meva vocació. I des de aquell dia jo em sento súper satisfeta i molt orgullosa d’haver trobat aquest camí. Evidentment hi ha dies que tens més eufòria i n’hi ha d’altres que en tens menys, però soc molt afortunada.
I què et fa feliç?
Estar al costat de les persones que estimo i de les persones que m’estimen, i sentir-me realitzada. Sentir que estic fent el que m’agrada i sentir que estic “al meu puesto”.
Amb quina paraula definiries la teva vida?
En dic dues: energia i dolçor.
I si fossis un menjar, què series?
Alguna cosa amb sucre caramel·litzat i mantega.
Què no pot faltar a la teva nevera?
No pot faltar llet.
Dolç o salat?
(riu) Difícil… M’agraden les dues per igual però et diré dolç, perquè el dolç m’ha donat moltes més alegries a la vida.
Per acabar l’entrevista: Una recepta fàcil i que surti bé a la primera?
A veure, sense entrar en quantitats, comprem pasta Filo (no la fem, si no llavors ja es complica més la cosa). Pintem la pasta Filo amb mantega i espolvorem sucre llustre. Fem tres capes (les enganxem amb mantega, sucre llustre, mantega, sucre llustre i ho tallem de la forma que volguem, a rodonetes a tires, com volguem) i ho posem al forn a 180º uns 10 minuts, fins que agafi una mica de color. Llavors, tenim una mena de milfulls, que la podem farcir de qualsevol crema o del que a nosaltres ens vingui de gust. Està molt bé i et treu de “un apuro” o si tens convidats inesperats en un moment. Jo l’he fet per aquests casos mes d’una vegada.