El grup es pren un temps indefinit per parar i repensar el projecte
En certa manera han plantejat el concert de dissabte i divendres a l’estil del que van fer a l’Auditori – on els van acompanyar grups com Txarango, Sopa de Cabra, els Amics de les Arts o Ramon Mirabet-, “però en clau manresana”. “Sabem que la nostra ciutat se sent orgullosa de tot el potencial cultural que té”, ha assenyalat Natxo Tarrés. En part, ells també se senten partícips d’un ecosistema que es va crear ara fa 25 anys a la ciutat i que ha continuat.
Sense voler avançar cap detall dels artistes que els acompanyaran, Tarrés ha explicat que a l’escenari hi pujaran artistes veterans, a qui admiren des dels seus inicis, però també per gent més novella, “que han forjat un present artístic i que continuen fent música o art”. Als col·legues de professió els han interpel·lat per saber què signifiquen els Gossos per ells, i amb quina cançó s’identifiquen més per poder-la interpretar davant el públic.
Una parada necessària en la seva carrera
Els Gossos fa temps que valoraven la decisió d’aturar l’activitat durant un temps. “Hi havia dins nostre la sensació de voler parar”, ha explicat Natxo Tarrés. “Hi havia ganes d’aturar-nos, prendre’s un temps i replantejar les coses”. Ara, 25 anys després, es troben en un moment molt diferent en comparació amb quan van començar.
A banda del cansament personal que puguin tenir perquè les prioritats van canviant amb els anys, també tenien la necessitat de repensar-se, ha explicat Tarrés. Des dels 18 anys que toquen junts, i “els Gossos no sabem què és estar sense els Gossos”, ha dit el cantant. “Ara senzillament hi ha la necessitat de veure com som fora del grup i si té sentit seguir amb aquest projecte”, ha afegit.
Amb la gira dels 25 anys ja han començat a fer el procés de tornar la vista i mirar enrere. “Revisar d’on venim i què ha passat tots aquests anys”. Si quan s’acaba un disc es pot reflexionar com s’ha fet, quan els Gossos parin de tocar, Tarrés assegura que podran reflexionar molt més sobre tota la seva trajectòria.
Un camí que va des d’aquella primera etapa en què quatre amics feien música i la música es va acabar convertint en el seu ofici, fins a la consolidació del grup. Després, una nova etapa amb l’entrada al grup del cinquè component, Santi Serratosa. “Amb ell vam passar dels acústics a un canvi de colors. En Santi ens va aportar una obertura que per nosaltres era nova”, ha explicat Tarrés. “Els 25 anys donen per fer un dietari”, ha dit. De fet, per Tarrés, tots aquests anys ara els permeten “obrir-se a noves mirades”. “Ens trobem amb grups joves que ens diuen que han après a tocar amb les nostres cançons i això ens fa reflexionar”. “Llavors t’adones que potser pots ser útil a la societat des d’un altre punt de vista, transmetent aquest coneixement”, ha assenyalat.