18.02.2015 ACN
L’espectacle, que s’estrena aquest dijous, és una coproducció dels Teatres Amics i tanca la trilogia del dramaturg sobre la identitat catalana
Laura Fíguls | Vilafranca del Penedès
[dropcap]L[/dropcap]es tensions que viu una família quan el pare “va desapareixent perquè pateix una malaltia degenerativa” i es dilueix el seu paper de “pal de paller” serveixen al dramaturg Jordi Casanovas per tancar la trilogia sobre la identitat catalana amb l’obra ‘Vilafranca, un dinar de festa major’. Després d”Una història catalana’ i ‘Pàtria’, Casanovas explora ara “aquesta petita societat” i, tot i que ha buscat “molts elements locals”, creu que “el drama que viu la família es podria situar a qualsevol altra ciutat de Catalunya”. L’espectacle, que s’estrena aquest dijous a Vilafranca del Penedès, és una coproducció dels Teatres Amics i es representarà a Vic, Granollers, Sant Cugat, Viladecans, Manresa i Reus.
Casanovas observa amb una “mirada microscòpica” el nucli de la família per tancar la seva trilogia, que, de fet, havia d’iniciar-se amb aquest text i acabar amb ‘Una història catalana’. L’ordre ha estat, finalment, l’invers perquè el dramaturg vilafranquí necessitava “un moment vital adequat” per explicar aquesta “història més íntima”, que recorre les “necessitats, les mancances, les partes clares i les fosques” d’una família tradicional catalana.
L’autor va voler situar la història el 1999, ja que “observar el món polític actual des de 15 anys enrere és molt interessant” i, així, amb una obra no tan centrada en l’actualitat, evita el perill que “caduqui” ràpid. També, el 1999 era un moment “d’efervescència econòmica, sobretot en el món immobiliari” i els personatges es troben davant el conflicte per unes terres i una possible requalificació. “Aleshores encara crèiem que ens faríem molt rics amb tot això”, ha assenyalat Casanovas.
Moltes Vilafranques
La unitat de la família de ‘Vilafranca’ “s’esquinça” quan el pare perd la memòria i s’han de prendre decisions davant la nova situació. Tot i que ha localitzat l’obra amb “molts detalls” per impregnar-la d'”aroma” i “atmosfera”, Casanovas considera que el públic de qualsevol vila o ciutat de Catalunya podrà viure “amb intensitat” la trama. I sobretot en les localitats on es representarà, amb moltes semblances amb Vilafranca del Penedès, segons el director: “Són ciutats que tenen encara la vida de pagès relativament a prop; amb una visió posada en la modernitat i que en algun moment van prendre decisions per ampliar-se”.
Per això, probablement l’obra va com l’anell al dit a les ciutats dels equipaments que conformen l’associació Els Teatres Amics. Es tracta de l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, l’Atlàntida de Vic; el Teatre Auditori de Granollers i el de Sant Cugat del Vallès. ‘Vilafranca’ també és una aposta per un muntatge de “format gran” amb intèrprets de referència representada fora de Barcelona. “Esperem que obres d’aquest tipus es programin en uns teatres concrets de Barcelona. Es tracta d’explicar que la unió de petits esforços pot fer possible un projecte gran com aquest”, ha destacat el director.
Tret de sortida a la Capitalitat de la Cultura Catalana
L’estrena de l’obra a l’Auditori de Vilafranca del Penedès donarà el tret de sortida de la nova Capitalitat de la Cultura Catalana 2015. Després de quatre dies de funcions a la capital de l’Alt Penedès, fins al 22 de febrer, l’espectacle emprendrà la gira per Vic, on es podrà veure del 28 de febrer a l’1 de març; Granollers, el 7 i 8 de març; Sant Cugat del Vallès, el 13 i 14 de març; Viladecans, del 20 al 22 de març, i Manresa, del 27 al 29. Reus s’ha incorporat a la gira amb una funció el 31 de març. El director no ha descartat, però, que es programi a Barcelona.
El cartell de ‘Vilafranca’ reuneix onze actors de primera línia. Són Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta. El muntatge compta amb escenografia de Sebastià Brosa, il·luminació de David Bofarull i la banda sonora de la formació Anna Roig i L’ombra de ton chien.
Una trilogia guardonada
La trilogia de Casanovas va començar amb ‘Una Història Catalana’ (Premi Butaca al Millor text 2009 i reestrenada a la Sala Gran del TNC el 2013) i va continuar amb ‘Pàtria’ (estrenada a El Canal i al Teatre Lliure l’octubre de 2012, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2012). En el primer muntatge, la recerca d’aquesta identitat catalana es va situar en les fronteres físiques i mentals del país i, a la segona part, la trama es va centrar en el món de la política, l’art i la mitologia històrica.
Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha estat fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010-2011 fins al 2013. Format en Enginyeria Superior de Telecomunicacions i Belles Arts, ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals ‘Ruz-Bárcenas’ (2014), ‘Pàtria’ (2012), ‘Una història catalana (2011) i ‘Un home amb ulleres de pasta’ (2010).
