Coincidint amb l’estrena d'”Adéu Arturo” a Barcelona, hem volgut conèixer els orígens de La Cubana i fer balanç de d’aquests 41 anys conversant amb el seu director, en Jordi Milán.
Adios Arturo es podrà veure al Teatre Coliseum del 2 de Febrer al 22 de Maig i com apunten des de la mateixa companya, és improrrogable.

Què és Adéu Arturo?

‘Adeu Arturo’ parla del mateix de sempre, de teatre. De el teatre que fem a la nostra vida quotidiana; el teatre que hi ha al carrer, als mercats, en les nostres feines, a la família, amb les nostres amistats i també socialment, on despleguem les nostres habilitats interpretatives en tota classe d’actes, “paripés”, festes, casaments, batejos, comunions i enterraments.
A partir de la mort als 101 anys d’edat del polifacètic artista internacional Arturo Cirera Mompou, el públic coneixerà el veritable guió de la vida d’aquest conegudíssim escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director.
‘Adeu Arturo’ és un cant a la vida i de com viure-la intensament. Una esbojarrada comèdia, amb tocs “surrealistes ” que, com sempre, estarà amanida amb les coses que ens caracteritzen i a el més pur estil de La Cubana: amb participació del públic, sorpreses, música i molt d’humor.

Com va néixer la Companyia La Cubana?

La Cubana va néixer com moltes altres companyes que hi han hagut a Catalunya, a partir del teatre amateur. Érem una companya de teatre amateur de Sitges, hi havia la costum que enlloc de fer qualsevol altre activitat nosaltres anàvem a fer teatre després de sopar , en aquest cas doncs estava establerta a Sitges amb gent de Sitges i fèiem teatre després de sopar.

Fins que l’any 1980 es va crear La Cubana i l’any 1983 vam fer una cosa com amateurs que es deia “Delicatesen” al festival de teatre de Sitges, això va tenir molt ressò entre la gent i els periodistes i ens van començar a contractar a diferents indrets, primer al centre dramàtic de la Generalitat el German Bonin per a fer-ho a Barcelona, vam fer l’obra a Barcelona encara com amateurs i després van començar contractar-nos de tota Espanya i aleshores vam decidir de “jugar”. No pensant en convertir-nos en una companya professional, però si en passar una temporada, d’un estiu fent el que ens agradava fer.

Era com ensenyar un nen que havies creat, que l’havies disfressat volíem ensenyar el resultat vaga! No va ser un estiu, van ser molts estius, un va portar l’altre, sense pretendre res. La resposta concreta seria, que La Cubana va néixer d’una casualitat.

I perquè el nom de La Cubana?

La resposta més directa seria que el nom va néixer d’una nit de borratxera i el vam escollir entre molts altres noms. Buscàvem un nom per a la companyia, i entre la borratxera i que una de les creadores de La Cubana, la Vicky Plana, la seva mare tenia una botiga que es deia “Modas Mercedes”, a Sitges, molt maca, i la van pintar de nou aleshores antigament per despintar-la amb uns soplets els pintors li treien la pintura, i va aparèixer de sota el nom enlloc de modas mercedes, La Cubana, perquè els antics propietaris de la merceria es deia la Cubana, i vam dir “hòstia”! Entre la borratxera i que com t’he comentat abans, buscàvem un nom i vam dir: “això es una senyal!”.

I després també ho vam relacionar amb aquest esperit aventurer. Ja que a finals del segle passat, no, l’altre, la gent anava a fer fortuna a les amèriques i quan tornaven doncs els hi deien amicanos i Indianos. A Sitges com que la majoria de gent anaven a fer fortuna a Cuba, doncs aquests els deien americanos i Indianos però també els deien Cubanos, dir la paraula Cubano encara ara actualment es com dir que es ser de una família d’aventurers i aleshores doncs ens va semblar que encaixava tot molt bé, ja que el teatre és una aventura “i La cubana se quedó”!.

Què seria la Cubana sense Sitges?

Sense Sitges, no seria La Cubana, perquè “hem mamat Sitges ” de petits, la gent la inspiració. Totes aquestes coses venen perquè tens com una espècie de “poso” de coses que et queden de petit i que tu has vist i les relaciones, a més la manera de fer de La Cubana es va basa molt en això, en aquest teatre quotidià, i aleshores aquest teatre a Sitges n’hi havia molt i el fèiem. Sitges ja de per sí es un bon fons d’inspiració.

Quina es l’essència de La Cubana?

L’essència de La Cubana es fer teatre, perquè el que ens agrada es fer teatre quotidià. Tot aquest teatre que fem tots cada dia i passa desapercebut com a teatre no ho considerem teatre, per exemple el teatre que es fa als mercats, a la família, socialment aquest és el nostre tipus de teatre i l’essència de La Cubana. Un teatre amb un vocabulari incorrecte gramaticalment mal construït, però que en realitat en podríem dir que es la còpia del teatre de la vida. El teatre espontani.

Sense quin element del kit del bon Cubano no podríeu viure? Cortines, precinte, llaunes, grapes, velcro…?

És molt difícil de contestar aquesta pregunta, es com preguntar a quin dels teus fills t’estimes mes. Doncs no podríem viure sense res de tot això, és un pack. Les cortines tapen, per enganxar-les fem servir grapes, les grapes a nosaltres ens ha solucionat moltes coses, el precinto … el velcro es un descobriment. Tot és molt artesanal a La Cubana.

Quin creieu que és l’èxit de la Companyia?

No ho sabem…Ni ho volem saber perquè si saps això és com saber la fórmula. Llavors que fas xurros. L’èxit és una paraula que no acabo d’entendre, o el que la gent creu que es l’èxit. L’èxit per mi de moment es poder fer una cosa, ja això per a mi es un èxit. Si li agrada a la gent doncs ja és un altre èxit, poder viure d’això doncs un altre èxit.
Però jo penso que no hi ha fórmula, jo no la vull saber. Perquè aleshores, si cada vegada que has de crear una cosa que tu pretens que sigui un èxit has d’anar fent fórmules i en el teatre no es tracta de fer fórmules. El teatre es fa sobre l’escenari no sobre una taula.

Us sentiu estimats per la gent?

Ens sentim molt estimats per la gent, el públic ha estat el que realment ha subvencionat durant aquests 41 anys a La Cubana. El públic és la Generalitat del carrer. Em refereixo que La Cubana mai ha rebut subvencions ni ens han pagat gairebé res, i el públic ha sigut el que ha fet possible venint-nos a veure. Això ha fet que anem vivint durant tots aquest anys. El públic, el públic és l’essencial!

Què té La Cubana que pot fer el que li doni la gana?

Ojalà poguéssim fer el que ens dóna la gana, ja ens agradaria perquè pensem que el creador ha de fer el que li ve a la inspiració, el que li ve a la imaginació a La Cubana, no! I a més a més, ara tanta normativa i tant políticament correcte, no pot fer el que li dona la gana. Però volem fer el que ens dóna la gana perquè si no, no hi ha creació. Pot donar la sensació que hem fet el que ens ha donat la gana però ara esta fotut esta fotut. Però ho intentem, anem al nostre aire.

Podriem dir que La Cubana es patrimoni immaterial de la humanitat?

Fuig, fuig. Això no. La Cubana és una companyia de teatre i ja està. Res de patrimoni ni de res. Home, potser patrimoni de la gent que ens segueix i a la que agradem. De patrimoni aquestes coses no.

Quin seria el millor homenatge que se li podria fer a La Cubana?

El millor homenatge que se li pot fer a La Cubana és continuar venint al teatre a veure’ns. D’aquesta manera es fa aquesta comunió entre companyia i públic que en realitat ens mantenim per aixó. El millor homenatge es la consideració i veure a la gent contenta, que veiem que la gent ens entèn, que vinguin a veure’ns i surtin del teatre contents.

Com va néixer la idea de les Teresines?

Les Teresines van néixer de la unió de moltes coses, però després TV3 alhora d’emmarcar-ho volia que fos més una cosa de ciutat i ho vam emmarcar al Barri de Gracia. Però després quan ho vam posar en solfa tant podia passar a Gràcia, Sitges, Reus, Vic… El que representava era Catalunya. Era una època en que la gent feia economia submergida que feien les coses amb empenta. Jo coneixia a gent que eren les Teresines.

Quin es el secret que les Teresines no tinguin data de caducitat?

No sé el secret de les Teresines, potser que és família i que la gent d’una manera o altre s’hi veu representada, però ja et dic és pot ser Teresina a qualsevol edat i també es cert que hi ha gent que mai serà Teresina. Segur que tothom té un conegut que es una mica com aquestes dones.

És molt diferent l’humor del públic català al de Madrid?

No és diferent però el tarannà es diferent. A nosaltres ens acullen molt bé a Madrid, però també a Bilbao, Andalusia, Galícia, València. Sobre tot Saragossa és una bogeria. Jo penso que la gent té un sentit de l’humor diferent, però l’humor català si es distingeix per alguna cosa és que sabem riure de nosaltres mateixos i això es molt important, ja que per poder riure dels altres has de saber riure d’un mateix, i es molt sa riure.

Com veieu el futur de La Cubana?

Negre! No, a veure negre no, perquè la situació que estem vivint ara es complicada. Sempre s’ha de pensar en l’avui i tenim ganes encara de sortir d’aquesta situació i seguir fent teatre. I mentre al públic li agradem i ens vingui a veure La Cubana existirà. Però tal com està el panorama teatral actualment, nosaltres som una mica la contra de tot i és complicat.