La Troba Kung-Fú: “La llei d’Educació és un atac a la línia de flotació de la cultura, d’una poca sensibilitat brutal”

0
El nou disc de la banda, ‘Santalegria’, combina cançons en català i castellà com a reflex de la “riquesa” de la societat

Jordi Pujolar | La Garriga

[dropcap]L[/dropcap]a Troba Kung-Fú és a punt d’estrenar el disc ‘Santalegria’, el seu tercer treball. S’inclouen setze cançons en les que es barreja català i castellà i, inclús, algunes estrofes en anglès o francès. Les lletres dibuixen l’entorn de la banda, el Vallès, acompanyades del ritme de la ‘rúmbia’, un estil propi que, diuen, reflexa el caràcter “de rodalies” de la seva música. Tot plegat, una barreja que, segons el líder de la banda, Joan Garriga, forma part de la “riquesa” de la societat. En el cas de la llengua és especialment contundent. En una entrevista a l’ACN, Garriga assegura que la nova llei d’Educació del ministre Wert és “un atac a la línia de flotació de la cultura, d’una poca sensibilitat brutal”.
“Em sembla lamentable”. Amb aquesta fermesa, el líder de La Troba Kung-Fú ha valorat el contingut de la llei d’Educació que preveu aplicar el govern espanyol o la mesura anunciada pel ministre José Ignacio Wert sobre el pagament de l’escola privada als alumnes que desitgin una escolarització en castellà a Catalunya.

“Quan no vius o no fas teva una cultura és molt complicat entendre segons què. Jo quan vaig a qualsevol lloc m’agrada provar menjar diferents i escoltar llengües diferents i m’interesso per aprendre tant com puc. Ho trobo una riquesa”, ha comentat Joan Garriga. En canvi, no l’interessa, diu, la “uniformització” cap a la que tendeixen els “sistemes colonials culturals”, en relació a l’estat espanyol.

“Perquè la gent que parla àrab a casa no pot estudiar àrab a l’escola? Per què estem a Espanya. Tot es redueix a això. Si volen dir que hi ha llengües millors que altres, que es plantegi aquest debat, però que no es diguin tonteries sobre la llibertat i sobre l’absurditat d’aprendre segons què”, ha etzibat Garriga sobre el pagament de les escoles privades als alumnes que demanin l’escolarització en castellà.

En contra d’aquest plantejament “uniforme”, el nou disc de La Troba combina cançons en català i castellà i, en alguns temes, incorpora també estrofes en anglès i en francès. Segons Joan Garriga, la barreja d’idiomes és el reflex de la curiositat i de les ganes de cantar en altres llengües, i també de la riquesa de la societat. “Canto en castellà perquè és una llengua que m’encanta”, conclou.

‘Rúmbia’ vallesana i “de rodalies”

El nou disc reflexa també l’entorn en el que es viu La Troba Kung-Fú. La seva barreja de rumba i cúmbia, la ja famosa ‘rúmbia’ és, segons Garriga, una manera de veure-la la música i de dur-la sobre l’escenari que és herència de les influències del seu entorn més pròxim: “Som fills d’on som i les influències les tenim perquè hem nascut aquí”.

Fins ara, explica Garriga, era un estil que no tenia una definició clara, però “amb certa distància t’adones que sí que hi és”. Això, matisa, “no és rumba catalana ni rumba gitana”. “Ens encanta i ens influencia molt, però la rumba és dels gitanos”. “Hi ha estils diferents en un mateix gènere i el nostre estil és de rodalies i és del Vallès i això es nota molt”, sentencia.

Les lletres del disc, de fet, són plenes de referències a l’entorn natural i paisatgístic del Vallès: “Expliquem el paisatge que tenim perquè és l’entorn on hem crescut”. “Però les fronteres són diluïdes. Som germans del Maresme i del Penedès i el que expliquem del vallès es pot entendre perfectament a moltes altres comarques”.

Un disc “lleuger” i “domèstic”

Pel que fa al repertori de cançons, el líder de la banda assegura que és el disc més “lleuger” dels que ha fet La Troba Kung-Fú fins al moment: “És un disc de no trencar-se molt el cap a l’hora de plasmar les idees. A nivell creatiu és molt més lleuger que la resta”. Tot i això, és el que més temes conté, fins a setze cançons, un fet provocat per l’agilitat a nivell de ritme de producció.

“Hi havia més cançons al calaix per fer la massa i també portem més temps treballant junts i això és nota. El ritme és més fluid”, explica Joan Garriga. Aquest, apunta, és també un disc més “domèstic” i això ha fet que “es posin moltes cançons sobre la taula i s’hagin pogut posar totes al disc sense que hagi suposat un sobreesforç”. “Estem en un bon moment de ritme. Tot té sentit i tot és fàcil”, afegeix.

El bon moment contrasta amb la dificultat que suposa haver de fer la producció del disc a casa i, a més, compaginar la feina d’estudi amb concerts arreu del món. “Al fer-ho tot domèstic, costa més acabar les coses”, comenta Garriga. Sobre la intermitència a que obliguen els concert, el líder de La Troba té clar que el grup “necessita tocar per viure de la música”. “Només generem diners si toquem”, conclou.

La gira del nou disc no està planificada al detall, però La Troba ja té concerts contractats per a tot l’estiu a festes majors de Catalunya i, també, alguna expedició a l’estranger. El mes de juliol seran a Rússia. “Ara estem recollint la feina dels últims anys. Ens han cridat bastant de fora i també molt més d’aquí dels que ens pensàvem”, celebra Joan Garriga.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada