L’Ajuntament de l’Arboç (Baix Penedès), conjuntament amb el Taller Avall de Reus (Baix Camp), han iniciat un estudi per saber si els gegants vells del municipi -Chabran i Llúcia- són els més antics de Catalunya. Segons ha afirmat el coordinador del Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya a l’ACN, Lluís Ardèvol, actualment, la parella de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), datats del 1758, són considerats els més primitius. Un lideratge que podria canviar si l’estudi corrobora la teoria dels professionals que creuen que tenint en compte la morfologia i els materials, els caps dels gegants vells de l’Arboç podrien ser de finals del segle XVII. Per començar a comprovar-ho, el pròxim 26 de juny se’ls sotmetrà a una prova de raigs X.
La primera vegada que els gegants vells de l’Arboç van sortir pels carrers de la vila va ser el 1827. Per aquest motiu, eren molts els que creien que aquesta era la seva data de creació. Tot i això, la inquietud de la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç, motivada per la celebració del 200 aniversari l’any 2027, ha animat a l’Ajuntament a iniciar un estudi per saber quan es van crear, realment, aquests dos elements festius.
“Sempre teníem la data del 1827 i mai ens havíem plantejat que poguessin ser més antics”, ha reconegut l’alcalde Joan Sans. “Imaginat que ara ens diuen que és anterior al 1700 i nosaltres els teníem aquí i no ho hem sabut veure”, ha afirmat el batlle, qui es mostra esperançat amb què les sospites dels tècnics siguin certes. “Serà motiu d’orgull i de goig per tota la població”, ha dit.
El gerent del Taller Avall de Reus, Aleix Alvarez, qui aquest any ha estat guardonat per la Generalitat amb el Premi Restaura, és qui està liderant l’estudi. Segons Alvarez, la morfologia i els materials amb què estan fets els caps d’ambdós elements fan preveure que són de finals del segle XVII. De moment, la recerca s’ha centrat a buscar documentacions prèvies, executar proves no invasives com la llum violeta, fer i comparar fotografies, mesurar els diferents elements, entre altres.
Una prova de raigs X
“Ara el que queda és extreure mostres per poder enviar-les al laboratori”, ha explicat Alvarez, qui ha afirmat que “per poder fer això, és necessària una prova de raigs X”. De fet, ha confirmat que aquesta anàlisi es farà el pròxim 26 de juny al Centre Mèdic Quirúrgic (CMQ) de Reus. “Amb els raigs X podrem entrar dins el cap dels gegants sense haver d’obrir-los i saber les modificacions que s’han fet i què és el més original que es conserva”, han detallat des del taller.
A partir d’aquí començarà un treball de camp, de mostres i de rastreig per poder concretar l’origen dels caps d’aquests elements i saber “si ens trobem davant d’una de les figures més antigues de Catalunya”, segons ha detallat Alvarez. Totes les proves s’enviaran al Museu del Prado de Madrid. Els tècnics confien a obtenir els resultats a finals d’any.
Paral·lelament, des del Taller Avall han subratllat que els gegants potser no es va crear amb aquest propòsit, sinó que “ja estaven preconcebuts amb anterioritat i que eren, en un principi, un altre tipus de figura”. A més, hi ha teories que apunten que la cara de la geganta Llúcia, que ha estat manipulada perquè ha patit diverses caigudes, podria ser posterior a la del Chabran.
Els gegants de cal Fiol
De fet, l’Arboç ja compta amb una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya. Es tracta dels de cal Fiol, els quals daten del 1816. Tot i això, i segons ha apuntat Alvarez, hi ha documents que assenyalen que podrien ser del 1776. “Sabem que a l’Arboç, el 1776, ja hi havia gegants”, ha afirmat el restaurador, qui ha detallat que l’estudi també comparà les mans de les dues parelles de gegants -els vells i els de Cal Fiol- per “saber si daten de la mateixa època o no”.
En aquest sentit, des del Taller Avall han celebrat que la Generalitat estigui impulsant, a través d’una línia de subvencions, que els ajuntaments o entitats estudiïn els seus elements festius. Entre ells, es troba l’Arboç, qui ha afirmat que el Govern pagarà el 75% del cost de l’estudi i de la restauració dels gegants, valorat en 9.000 euros.
Finalment, l’alcalde ha recordat que el 2009, la Generalitat ja va reconèixer la festa major com “una de les més típiques de Catalunya”, sent declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional i cinc elements del seguici festiu -entre ells els gegants- com a Elements Patrimonials d’Interès Nacional. “Ara, si es comprova que tenim els gegants més històrics de Catalunya serà un impuls encara més fort per al municipi”, ha celebrat.