L’Institut del Teatre de Barcelona representarà Catalunya a la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2023 que tindrà lloc del 8 al 18 de juny a la capital de la República Txeca. Aquesta és la tercera vegada que Catalunya participa a l’exposició internacional d’escenografia més important del món. L’Institut del Teatre, de la mà de l’Institut Ramon Llull, presentarà dues instal·lacions a concurs a les exposicions ‘Països i Regions’ i ‘Estudiants’, dues de les seccions de caire competitiu més importants i prestigioses del certamen. També portaran una maqueta a la secció de ‘Fragments II’ i una conferència. Les instal·lacions que es presenten s’han gestat a partir del concepte ‘rar’, l’eix temàtic establert per la Quadriennal de Praga d’enguany.
Els comissaris del festival a Catalunya i professors de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Marta Rafa i Pau Masaló, han explicat que a més de seguir la temàtica imposada pel festival, els dos equips creatius de competició han hagut d’incorporar al projecte la relació entre el cos i el vestuari escènic com a “generador de relat i epicentre de l’acció”, ha apuntat Rafa. La comissària ha explicat que finalment els autors han treballat amb l’absència del cos, un perquè l’ha encarnat el públic i l’altre per reflexionar sobre l’absència d’aquest.
El projecte ‘Crop’, que participa en la secció ‘Països i Regions’, proposa a l’espectador un futur més enllà del 2053. Albert Pascual, un dels autors de la instal·lació, ha explicat que el treball presenta les restes arqueològiques del Teatre Nacional de Catalunya, del qual només queden restes tèxtils en diferents estats de composició i on estan creixent plantes herbàcies, fongs i bacteris.
L’objectiu del projecte és “convidar a reflexionar sobre quines vides han habitat aquestes peces de vestuari, quines les habiten actualment i quines les habitaran en un futur”, ha apuntat Pascual, que ha afegit que al públic se li donaran auriculars, una lupa i codis QR perquè pugui interactuar amb l’obra. La instal·lació ha estat creada pels escenògrafs i figurinistes Albert Pascual i Carlota Ricart, i per la directora escènica i dramaturga Raquel Cors, tots tres graduats a l’Institut del Teatre. L’artista Sara de Ubieta, que ha col·laborat en el tractament de teixits, farà dos tallers per explicar els tractaments tèxtils que s’han utilitzat.
‘El cant de la Sibil·la’ és el títol de la proposta de Quim Palmada, Pol Roig i Mireia Sintes, alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre. La instal·lació competirà a la secció ‘Estudiants’, i es basa en la figura de la pitonissa Sibil·la, que ve a anunciar la fi del món. “L’objectiu és obrir debat de com serà aquesta fi del món” tot fugint del dogma cristià, ha apuntat Sintes. L’estructura serà transitable per als visitants i es compon d’una bastida fixa i un element mòbil en suspensió en forma de campana que representa la capa de la Sibil·la. Durant quatre cops al dia (a les onze, a la una de la tarda, a les tres de la tarda i a les cinc de la tarda) es desenvoluparà una acció durant la qual el públic que ho desitgi hi podrà participar activament.
“Els premis sempre són benvinguts”, ha afirmat la comissària Marta Rafa, però ha assenyalat que el més important del festival és que serveixi per “replantejar les coses”. “Estem convençuts que portem projectes molt potents”, ha assegurat la comissària. En aquest sentit, l’altre comissari, Pau Masaló, ha dit que l’objectiu de participar-hi és “establir un diàleg entre els creadors per eixamplar la mirada”. Els equips creatius han estat treballant en els projectes tres anys.
L’edició d’enguany disposarà d’una pàgina web que recollirà les instal·lacions presentades a Praga tal i com es va fer l’any 2015 i el 2019. Com a novetat, aquest espai virtual inclourà relats literaris, gràfics i audiovisuals de tres creadors de diferents àmbits de la cultura catalana, i d’alguns alumnes de l’especialitat d’Escenografia.
A la presentació també hi ha assistit la directora de l’Institut del Teatre de Barcelona, Sílvia Ferrando, i el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda.