Aquest diumenge per la tarda els qui s’atansin al Bravium Teatre de Reus podran gaudir del tercer concert de conmemoratiu de la majoria d’edat de la Cobla Reus Jove.
Felip Vallejo
Un concert que han titulat “La banda sonora del Món de Reus”, on es podran escoltar algunes músiques relacionades amb elements del seguici festiu reusenc i músiques relacionades amb la ciutat, bé sigui perquè han estat composades per compositors locals, dedicades a persones i entitats, o tenen un vincle directe amb la nostra ciutat.
Eduard Sendra, músic fundador i representant, ens ha dedicat una estona del seu temps per respondre a les nostres preguntes i així conèixer una mica més la cobla i la feina que porten a terme.
Eduard, com va neixèr la cobla?
La Reus Jove va sorgir de la iniciativa d’un grup joves d’entre 14 i 18 anys, amb l’interès de fer música de cobla oferint un bon treball en les seves actuacions i millorar a la vegada el seu nivell musical.
Reus tenia només una cobla, amb músics de formació musical limitada, i d’edat avançada. Nosaltres volíem treballar, a part de les sardanes, un ampli i variat repertori tant en el camp de la música lliure per a cobla, com també balls vuitcentistes i acompanyament de corals i danses d’esbart.
També fer un pas més enllà, com ja han fet altres cobles del país, fusionar el conjunt autòcton català amb altres instruments i formacions d’altres llocs del món, ampliant el seu repertori més enllà de les nostres fronteres.
Com van ser els seus inicis?
Han passat 18 anys d’ençà que aquest grup d’onze joves, van presentar-se un 22 de novembre de 1997 al teatre de La Salle de Reus. Segurament, alguns pensaven que ens estimbaríem al primer revolt, altres fins i tot ho desitjaven i ens posaven pals a les rodes.
Tots sabíem que el camí no era planer ni fàcil, sinó que estava ple d’entrebancs, de dificultats, de mancances, d’esforç i sacrifici.
L’octubre de 1997 vam començar a assajar amb el nou director de la Reus Jove, l’Enric Rigau, era una metodologia que ens era totalment nova, diferent al que estàvem habituats. Els assajos eren llargs, d’unes tres hores i molt d’hora!
Ens havíem proposat i conjurat per fer que amb poc més de 8 setmanes tinguéssim vestuari nou, cartrons per a les actuacions al carrer, logotip, nom per a una nova cobla…
Un nom que no va ser fàcil escollir…
Teníem molt clar que el nom de la nostra ciutat no hi podia faltar. En un sopar memorable entre tots els músics fundadors, a finals de setembre vam fer un “conclave” per decidir el nom.
Recordo que sobre el paper corrien noms com “Cobla La Principal de Reus”, “cobla Jovenívola de Reus”, “Cobla Marenostrum”, “Cobla Baix Camp”, “Cobla Gaudí”, “Cobla Espigues Daurades”, i un llarg etcètera… Sigui com sigui, es va triar un nom que no va acabar de convèncer a alguns dels músics, i la cobla no es va batejar amb el nom triat en un principi. Finalment malgrat les reticències d’altres músics a incorporar la paraula juvenil o jove, durant les primeres setmanes d’octubre es va anar madurant el nom de la cobla. Calia trobar un consens, i finalment el nom escollit era Cobla Reus Jove.
Com van ser els dies previs al concert?
Amb molts nervis, molta dedicació, molt d’esforç, i especialment molta il·lusió i ganes de tirar endavant. Arribava l’hora de la veritat, i els últims dies foren d’un ritme frenètic, entrevistes de premsa escrita, de ràdio, s’havia generat expectació per saber quin era el resultat final.
El programa del concert de presentació era ambiciós, segurament inclús extremadament difícil per a les nostres possibilitats del moment, però es marcava una fita, un repte, un camí traçat i fonamentat per tal de seguir per aquell camí, que ens va inculcar el director. Conceptes com el rigor, la disciplina, l’esforç, la dedicació, l’estimació per la feina de músic i per la música de cobla. Una recepta infal·lible gairebé sempre en el nostre sector.
Com veus la situació musical a la demarcació i al país en general?
La situació actual és complicada, malgrat tot, no hem sapigut (potser ens toca fer autocrítica) fer que els nostres politics hagin incorporat cap instrument de la cobla ni al conservatori ni aula de música tradicional, cosa que no garanteix en poc temps, la continuïtat.
En general és la zona de Catalunya més mal parada, a molts altres indrets s’ofereix tenora, tible, flabiol… Com he dit, està força complicat, cobles que fan competència deslleial, que rebenten preus, que no cotitzen a la seguretat social, i amb les retallades dels últims 7-8 anys, moltes entitats han hagut de reduir molt la seva activitat anual, i s’han reduït de forma notòria. Afortunadament hem sabut mantenir-nos en la centena d’actuacions anuals abans i durant la crisi.
Formació actual:
Flabiol i tamborí: Marina Garcia De Mateos
Tibles: Natàlia Segura i Jordi Grifoll
Tenores: Núria Font i Josep Secanell
Trompetes: Joan Carles Julio i Carles Martí
Trombó: Xavier Idiarte
Fiscorns: Aureli Andrés i Joan Ballart
Contrabaix: Eduard Sendra
Director musical: Francesc Gregori Pons
