Roger Jiménez
Follow @RRogerjimrem
La torre dels Escipions, la vil·la dels Munts i l’arc de Berà han quedat molt enrere i els teus peus, les rodes de la teva bicicleta o el teu cavall t’han acostat per la Via Augusta fins l’antiga Barcino. Si arribes pels volts del 17 de gener, els tres tombs de Sant Antoni Abat, el protector dels animals, et donen la benvinguda.
Primera parada: la plaça del Pedró o de la fita que assenyalava la confluència dels camins que, venint de Montjuïc i del Llobregat, duien a la ciutat, l’un cap a la Portaferrissa (carrer del Carme) i l’altre cap a la porta de la Boqueria (carrer Hospital). Els forasters que estaven malalts o ferits s’aturaven a l’església de Sant Llàtzer, o bé una mica més endavant, a l’antic hospital de la Santa Creu, un oasi de pau i silenci.
Un cop sans i estalvis, reprenien el camí per la strata Francisca, que coincidia amb l’antiga Via Augusta romana i alhora duia a les terres dels francs.
A l’antic convent de Sant Josep i actual mercat de la Boqueria descansa i recupera forces: una amanida d’enciam i tomàquet de l’horta del Baix Llobregat, un plat de peix fresc del Mediterrani o una tapa al Pinotxo, un dels bars més carismàtics del mercat i de la ciutat. Si et ve de gust, aprèn més sobre la cuina catalana i mediterrània a l’Aula Boqueria.
Travessa la Rambla, avui atapeïda de turistes, ahir de bassals i fang de l’aigua torrencial que baixava de les muntanyes i anava a morir al mar: ja ets davant les antigues muralles romanes. Obre amb la teva imaginació la Porta principalis dextra que hi havia en la confluència dels carrers del Call i Avinyó i entra al cardus maximus de la ciutat romana.
A l’esquerra, els estrets i ombrívols carrerons del Call jueu, davant teu, l’imponent i exhuberant forum de Barcino. Bé, en realitat el que ara tens al davant és la plaça de Sant Jaume, la plaça Major barcelonina, amb el palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat a banda i banda. Aquest indret coincideix amb l’antic emplaçament de la plaça pública de la ciutat romana.
Baixa ara per la Llibreteria i gira a l’esquerra cap a la plaça del Rei. Sota aquesta hi ha les restes d’un barri d’artesans de Barcino, dels segles II-IV d.C., que pots conèixer al Museu d’Història de la Ciutat.
Una mica més enllà, en un dels extrems del forum i actualment al carrer del Paradís, et trobes una sorpresa: quatre columnes corresponents a l’antic temple d’August, del segle I d.C. I més cap a l’oest, extramurs i a l’actual plaça de la Vila de Madrid, hi ha un antiga necròpolis ocementiri romà.
El camí et duu ara fora de Barcino, cap els carrers dels gremis medievals: Corders, Carders, Mirallers, Argenters, Sombrerers…
Si no el trobes pas, demana als barcelonins per la capella romànica de Marcús o de la Mare de Déu de la Guia. Aquesta et durà pel bon camí. Els primers missatgers, els carters de l’Edat Mitjana, l’hi pregaven i demanaven auxili abans de pujar a cavall i perdre’s per aquells móns deixats de la mà de Déu, on els bandolers eren els senyors i amos.
Per sort, al segle XXI no patim per aquests perills i pots reprendre el camí cap al nord. Fes un mos al Mescladís, indret on s’hi barregen forasters, nadius, cuines i cultures de tot arreu i, si tens fred i et cal més roba d’abric per seguir el teu camí cap el nord, potser pots fer-te amb un bon jersei a l’antiga seu del gremi dels carders de la llana.
A l’antic forn i actual bar del convent de Sant Agustí també t’hi poden acollir: un bon tall de pastís artesanal, una reparadora infusió d’herbes i ja pots continuar.
El portal Nou t’acomiada de la Barchinona medieval i t’obre les portes a la moderna metròpoli, també farcida de perills i incertesses…
