Roger Jiménez
Follow @RRogerjimrem
El tren t’ha deixat a Lavern, al municipi de Subirats, també conegut com la «capital de la vinya». A la mateixa parada del tren hi ha l’estació vitivinícola. L’amabilitat, professionalitat i extraordinària disposició de l’Òscar et guiarà cap a la millor de les rutes, la número 1 que et durà fins el castell de Subirats. En direcció cap el poble de Lavern, passa per sota del pont de l’autopista i agafa el primer trencall a l’esquerra. Aquí comença la teva aventura a la terra del vi i del cava.
Dalt de la bicicleta, a cavall o a peu, enceta el teu camí cap el món del raïm. Aixeca el cap i contempla el paratge: ceps i més ceps per tot arreu, un embriagador mar de vinyes en silenci t’envolta… No hi ha marxa enrera, has de seguir endavant, ara cap el nord. Amb el sol a la teva esquena, trepitja el camí polsegós i obre’t pas entre els ceps que donen nom a les varietats de raïm més característiques de la comarca i, amb el permís del Priorat, potser del país: xarel·lo, parellada, macabeu, merlot…
De tant en tant atura’t, mira i escolta… les etapes del cicle vegetatiu de la vinya: el plor, la borronada, la brotada, la floració i el verolament. Probablement la millor època per acostar-t’hi és la darrera, abans de la verema. És tot just quan els ceps et mostren la seva millor imatge, cofois de l’exuberant raïm que són a punt de deixar anar. Aviat passes al costat de Cal Maristany, un imponent mas del segle XIX que acull les caves Carles de Lavern, i Cal Justino. A partir d’aquell moment el camí s’enfila una mica.
L’esforç té premi en forma d’un inesborrable record visual: camps de vinyes, algunes oliveres i també presseguers i ametllers, amb petites taques de pinedes i poblacions intercal·lades. Les petites flors dels ametllers i presseguers li dónen una mica de color i alegria al gris polsegós d’un hivern sec i poc fred.
Ara t’hi esperen Can Savall i La Bardera, dos masos del segle XVIII. Abans travessa un torrent sec i puja una mica més enmig d’un bosc de pi blanc. Acosta’t fins un antic forn de calç, a pocs metres per sota de la pista forestal. Al mirador de La Bardera fas teva la postal de l’Alt Penedès, amb l’omnipresent silueta de Montserrat a la teva dreta. El vell rellotge de sol que hi ha a la façana de la masia marca el pas del temps en aquest indret des de fa segles. I ara també el temps del teu viatge…
I ja és temps de baixar a les profunditats de les caves Olivé Batllori o Llopart i descobrir el mil·lenari secret de l’elaboració del vi i, molt més recent, de l’afamat cava català. Mira, ensuma, toca, escolta, tasta… Posa-hi els cinc sentits i deixa’t dur per les sensacions. Ara ja duus a dins teu el cor del Penedès.
Amb les forces renovades, puja uns 10 o 15 minuts per la carretera de l’Ordal (aquesta part et recomano que la facis sobre la bicicleta). fins el llogaret d’Els Casots i agafa un camí asfaltat a l’esquerra cap el castell de Subirats. L’esforç té, un altre cop, una enorme recompensa. Des de dalt del castell tens les panoràmiques més privilegiades de l’Alt Penedès i part de l’Anoia. Puja-hi i seu una estona a descansar i a contemplar el paisatge.
Havent reposat, torna dalt de la bicicleta i desfés el camí fins Els Casots. Allà tens dues opcions: O bé tornar pel mateix lloc per on has vingut o continuar carretera amunt fins enllaçar amb la ruta 9, que et condueix fins a Sant Pau d’Ordal. Si tries la segona opció, passes per una pista entre vinyes i bosc, algunes barraques de pedra seca i la masia de Can Mata del Racó.
Ja tot de baixada, arribes a Sant Pau, indret conegut pel mercat del préssec d’Ordal, que se celebra a finals de primavera i durant l’estiu. I també per la seva gastronomia. Hi trobes Cal Saldoni, un dels restaurants slow food del Penedès: arròs amb rossinyols i gambes de Vilanova, gall del Penedès amb suquet i, per postres, préssec d’Ordal amb gelat de farigola. Per llepar-se els dits… Si vols alguna altra alternativa, a Cal Xim, Cal Pere del maset o Cal Pau Xic també et deixaran ben content. Això sí, qualsevol àpat ben regat per un blanc (o negre) amb D.O. Penedès.
Una merescuda becaina i ja ets a punt per la recta final del teu viatge penedesenc. Des de Sant Pau d’Ordal tens una ruta circular ideal abans de tornar a l’estació de Lavern. Un passeig entre vinyes i torrents que passa pel Maset del Lleó, on hi ha el celler ecològic d’Eudald Massana Noya. Surt a passejar amb l’Eudald per les seves vinyes, poda els ceps i cull raïm amb ell i deixa’t aconsellar a l’hora de tastar el seu raïm o vi.
Si s’ha fet tard i vols fer nit, a Cal Masana de la Plaça tens llit. En cas contrari, malgrat que el rellotge de La Bardera no digui el mateix, ja és hora de tornar a casa. Enfila carretera avall primer cap a Lavern i després a l’estació. Si vols, comparteix amb l’Òscar les teves experiències i sensacions. Segur que hi tornaràs…